Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies

Trasila Galdón Beltrán
Sábado, 3 febrero 2018

Bus UJI: Un bus perillós

Marcar como favorita

Sóc estudiant de periodisme en l'UJI.

 

 

Cada dia agafe un bus a les 8.25 del matí.

 

 

Un bus que ix de la plaça Santa Isabel (Almassora) i que va directament a la universitat. De fet, està prou bé.

 

 

El dia que vaig aconseguir el carnet del bus em vaig alegrar: no només era gratis per a estudiants de l'UJI, sinó que no molestaria la meua mare fins que em traguera el carnet.

 

 

Tot el món entén eixa complicada situació en la qual es troba qualsevol persona de 18 anys que encara no s'ha tret el carnet i necessita anar a un munt de llocs.

No obstant això, la felicitat fou efímera. Vaig veure els horaris.

 

 

De matí, només en sortien dos busos i l'últim era a les 8.25.

 

I si la meua classe començara a les 12.00?

 

De vesprada, només teniem un bus que ix a les 14.15.

 

I si la meua classe començara a les 18.00?

 

'No passa res' em vaig dir, tiraré hores mortes, ja faré qualsevol cosa a la universitat.

 

 

Però el primer dia, aquest optimisme va desaparèixer. Els que érem allà a la primera parada, ens vam trobar un bus massificat, sense quasi lloc per a nosaltres.

 

 

Vam pujar planejant on poder agafar-nos, i si tenies sort, et podies agafar a una barra vertical de seguretat, però si no la tenies, t'havies d'agafar a la de dalt. El problema és que hi ha persones (com jo) que érem (i som) baixetes: no hi havia manera d'agafar-se.

Resultat? Fer equilibris a cada corba, a cada frenada, sempre amb el perill latent de caure. Prompte, la gent va ser pràctica, va decidir seure a terra o als escalons del bus.

 

 

Segons les dades facilitades pels Ajuntaments d’Almassora i de Borriana, hi ha dos tipus de busos: un amb un total de 101 places i un altre amb un total de 71. Actualment (segons l’Ajuntament d’Almassora) s’utilitza el bus amb 101 places. No obstant això, també amb aquestes dades veiem que hi ha un total de 127 usuaris utilitzant actualment aquest transport (36 d’Almassora i 91 de Borriana). Per tant, veiem com hi ha una saturació que explica la massificació dins el bus.

 

 

De fet, ja ha hagut una ferida, una estudiant del grau de traducció i Interpretació en la facultat d’humanes va sofrir una partida al llavi davant una frenada. Aquesta noia narra a dia de hui que ‘la culpa no és d’ell, és de l’autobús per anar drets i tan junts. Em va pegar una colzada i res, em va partir el llavi...el que no és normal és que a les 8.25 del matí tinguem un bus aposta per tal d’anar a l’UJI i que no compte amb els mitjans adequats’. Hui mateixa he rebut un missatge d’una altra estudiant de la universitat UJI assegurant: ‘Uff, a veure si fent un poc de pressió canvien alguna cosa…’.

Jo hui tracte de donar veu a totes aquestes persones que cada dia sofreixen les frenades, els desequilibris i els horaris.

 

 

I no només ens queixem perquè siga perillós, sinó que com anem tan saturats damunt el bus, és arribar a una parada i ens passem 10 dolços minuts organitzant-mos per tal de cabre tots. I a voltes hem arribat ofegats a classe, els que entràvem a les 9.00.

 

 

Però no acabaré aquí. 'A partir de Nadal el bus es paga!'. Un servei públic? Un servei que ajuda els estudiants que no poden moure's de forma independent? Ho pareixia al principi, ho pareixia el moment que vaig anar a fer-me el carnet del bus. Matisar el fet que encara que el bus passe a ser ‘privat’, no gaudim de cap tipus de comoditat (com he comentat abans).

 

 

Escric açò perquè ja he tractat de queixar-me. Ho vaig fer el 21 de Setembre de 2017.

I ahir, un 24 de gener de 2018 vaig rebre una resposta explicant-me el motiu perquè no vaig ser contestada. Em vaig alegrar, innocent de mi, vaig creure que donarien solució als nostres problemes. Aleshores, no vaig tindre cap problema en tornar a explicar (com ara estic fent) tot el que està ocorrent. Contenta, vaig acomiadar l'e-mail en un 'moltes gràcies per atendre'm'. I hui he rebut la resposta: 'Gràcies a tu'.

 

 

Ni explicacions, ni solucions, ni res.

 

En fi, moltes gràcies per atendre'm.

 

I ara sí, espere obtindre solució. 

Acceda para dejar un comentario como usuario registrado Acceda para dejar un comentario como usuario registrado
¡Deje su comentario!
Normas de Participación
Esta es la opinión de los lectores, no la nuestra.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Castellón Diario • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2018 • Todos los derechos reservados