Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies

Susana Pérez Alonso
Viernes, 2 marzo 2018

Farta

Marcar como favorita

Farta estic. Així me sent, així me toca viure, dia a dia, amb la fartera d'haver de demostrar, d'haver de fer, d'haver de justificar-me pel que sóc, pel que dic, pel que callo, pel fet de ser dona, de ser lliure, de ser jo mateixa, de riure o de plorar, d'anar o de tornar, de pujar o de baixar. Com en un "deja vú" continu, en bucle, en un dia de la marmota perpetu, en un laberint.

 

Treballo, estudio, tinc responsabilitats públiques com a càrrec electe i alhora me giro i noto com m'observen, com m'analitzen, com me comparen, com sembla que necessito un plus per arribar, com eixes mirades són condescendents en ocasions, o senzillament són d'admiració, de sorpresa, pel fet de que una dona hagués pogut realitzar qualsevol tasca que algú havia decidit que no estava al nostre abast.

 

No vaig escollir nàixer sense "pito", sóc així des del principi i, des del començament he hagut de viure de manera diferent. Diferències quasi imperceptibles en el comportament al meu voltant, una vida en rosa des de menuda, nines en lloc de camions i un llarg etcètera han modelat la meua infantesa cap a un model diferenciat dels xiquets que m'envoltaven.

 

I, de sobte, un dia creixes, et fas major i veus davant dels teus ulls un món dividit en dos, no dos visions del mateix món com hauria de ser. Tot adaptat pel triomf dels mascles, bé, de determinats mascles, dels mascles alfa, perquè no només cal tenir "xufa", hi ha que traure-la i mesurar-la, comparar-la o alabar-la de manera superlativa, per a que es note que la tens, per a marcar el terreny. L'altra part de la ciutadania, en canvi, hem d'adaptar-nos com podem a eixa percepció híper-masculinitzada de la societat, com si fos un valor afegit, quan realment és un llast no obrir els ulls a la cosmovisió femenina de les coses.

 

I ací estic, farta, però amb ganes de riure, de seguir mullant-me, de ser tal qual sóc, pesi a qui li pesi i mai ni per sobre ni per baix de ningú, una persona emancipada, que no empoderada, ja que aquesta darrera definició té molt d'autosuficiència i d'individualisme en el sentit de trencar amb els llaços de solidaritat de les persones i jo vull ser lliure i alhora tinc consciència comunitària i solidària. Sóc Susana, dona, jove i lliure, sense més.

 

 

Susana Pérez Alonso.

 

Regidora de Joventut i Participació Ciutadana en Benicarló.   Coalició Compromís.

Acceda para dejar un comentario como usuario registrado Acceda para dejar un comentario como usuario registrado
¡Deje su comentario!
Normas de Participación
Esta es la opinión de los lectores, no la nuestra.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Castellón Diario • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2018 • Todos los derechos reservados