EERR: «1500 kilòmetres d’alta tensió i desigualtats en la Transició desordenada»

EERR: «1500 kilòmetres d’alta tensió i desigualtats en la Transició desordenada»

Comunicat de la Coordinadora per la Ubicació Racional de les Energies Renovables (EERR).

 

Des de la Coordinadora per la Ubicació Racional de les Energies Renovables (EERR) venim denunciant i demanant, des del 2021 una implantació de les EERR de manera ordenada i planificada des de les institucions públiques, amb la participació dels municipis i de la ciutadania, sobretot de la gent que habita, que habitem, el territori. Demanant els estudis de necessitat real d’energia (incloent evidentment l’estalvi) i el desenvolupament dels projectes en funció d’eixos estudis, comptant amb els ja publicats per l’IVACE en quant a potencial fotovoltaic en cobertes, demanant la prelació d’implantació en sòl urbà i urbanitzable, amb la màxima proximitat possible als llocs de consum (zones habitades i industrials), una possibilitat que ens ofereixen les EERR per la seua modularitat mitjançant un sistema distribuït i que produiria el mínim impacte i el màxim benefici.

Semblava que amb l’acord signat pels partits del Botànic junt a la convalidació del decret »Òmnibus» es comprometien a corregir part de les greus errades del DL 14/2020 i del propi DL 1/2022 que ens han dut a la situació actual de desigualtat, però acabem de constatar que incompleixen els seus propis acords i abandonen el territori definitivament deixant-ho en mans de les empreses redactores de projectes, grups inversors i promotores que captaran els fons públics (diners de tots i totes) i que han fet una planificació i tria de terrenys allà on més els ha interessat (econòmicament) gràcies a una legislació, autonòmica i estatal, que els ho ha permès i facilitat. Així doncs són aquestes empreses les que estan dissenyant l’ordenació territorial en el desplegament de les EERR en base als seus propis interessos i beneficis econòmics, per cert, una competència, la de l’ordenació territorial, exclusiva de la Generalitat Valenciana i a la que ha renegat.

Fins ara hem, s’ha, parlat molt de les plantes fotovoltaiques, les macro-plantes, i amb la recopilació i estudi de les dades oficials publicades al Visor GVA, hem confirmat i denunciat els desequilibris territorials i l’ocupació desigual i injusta del territori amb comarques de sacrifici. Resultant, per exemple, que en la Vall d’Aiora-Cofrents hi haja en tramitació una quarta part, 1150 Megawats (MW) dels 4300 MW que es tramiten a tota la província de València, o que al Alt Vinalopó, amb 1880 MW quasi la meitat de tota la província d’Alacant, mentre que a les comarques de València ciutat, l’Horta Nord, l’Horta Sud i la Ribera Baixa, només hi haja 4 projectes que sumen 15 MW.

 

1500 kilòmetres d'alta tensió i desigualtats en la Transició desordenada.

 

Es a dir, que 2 comarques situades a l’interior amb 62.200 habitats, 1.25% de la població, assumirien la instal·lació de quasi el 30% de la potencia en tramitació i el 50% de l’estimada per la Generalitat Valenciana per a 2030 per a tot el territori valencià, 6000MW, mentre que la suma de les 4 comarques on es concentra el 32% de la població valenciana, 1.644.300 habitants n’assumiria només el 0,12% de la potència a instal·lar. Resultant 48,2 Watts per habitant en l’interior i 0,0073 Watts a la zona més poblada i de major consum. Traduït a hectàrees (ha) resulta una ocupació de 4.800 ha i afecció a 11.700 ha a l’interior front a les 18 ha ocupades amb afecció a 20 ha de les comarques properes a la capital.

Però a més d’aquesta injustícia amb l’ocupació desigual del sòl que s’està tramitant en les Conselleries del Govern Valencià i en el Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Democràtic, hi ha un impacte que resta en un segon pla, del que no es parla i sobre el que volem centrar també el debat i és l’impacte que patirem amb la construcció de tots el kilòmetres (km) de noves línies d’alta tensió necessàries per evacuar tota l’energia produïda amb aquest model de macro-plantes allunyades dels llocs de consum. Estem parlant de més de 1500 km, sí, repetim, més de 1500 km de noves línies d’alta tensió aèries (de subterrànies en van 1000 km més) que es sumaran als que ja tenim i que sobrevolaran els nostres cultius, muntanyes, paisatges i zones habitades, i afectaran la socio-economia rural, agrícola, turística, paisatgística, faunística i mediambiental dels territoris pels que transitaran, que en són molts, massa.

Relacionados  Vila-real celebra la missa i processó del barri del Progrés

 

1500 kilòmetres d'alta tensió i desigualtats en la Transició desordenada.

 

Algunes dades per il·lustrar, per comarques: el Vinalopó Mitjà: 163 km, la Plana Alta: 148 km, Utiel-Requena: 124 km, la Vall d’Aiora-Cofrents: 112 km, o per àrees, a les comarques del Vinalopó més l’Alacantí sumaran vora 400 km de noves línies aèries d’alta tensió i altres tants amb línies subterrànies.

Resulta cada vegada més alarmant que, a banda de totes estes línies d’alta tensió aèries projectades per evacuar l’energia de les plantes fotovoltaiques en el nostre territori i les autopistes elèctriques dissenyades per Red Eléctrica Española (REE) com la controvertida MAT Morella-Almassora 400 kilovolts (kV), de 85km o la nova Línia de 400 kV de Platea 400kV a Requena 400kV, de 65 km, travessant de nord a sud els Serrans, no paren de publicar-se noves línies d’alta tensió privades, també de 400 kV, recordem que és la màxima potència en transport d’energia, categoria especial segons el Decret 24/2013 del Sector Elèctric, amb enormes torres elèctriques i que venen a evacuar la producció de energia fotovoltaica i eòlica en les autonomies veïnes, a llarguíssimes distàncies:

Línia 400kV Cluster Maestrazgo (Terol) a Morella de 25,3 km, línia de 400kV Almansa (Albacete) a Montesa de 37km, línies de 400 kV d’Ojos Negros (Terol), Orés (Saragossa) i Tauste (Saragossa) a l’Eliana 182 km, a Sagunt 47 km i a Catadau 80 km.

I ens preguntem, com és possible que s’estiga tramitant un entramat de cables i torres elèctriques que travessaran el nostre territori en múltiples direccions unes per damunt d’altres? quí n’és el(s) responsable(s)?. En aquesta des-ordenació territorial hi han intervingut diversos actors i fets, la publicació de lleis i decrets (estatals i autonòmics) sense una planificació prèvia ni procés participatiu dels territoris ni de les entitats locals (menyspreades) que garantira un desenvolupament ordenat i consensuat. El sistema de subhastes de règim retributiu que dona facilitat, validesa i viabilitat a la tramitació d’aquest tipus de projectes i la concessió dels drets de connexió per part de REE a les seues subestacions. L’ocupació dels nusos de connexió a les subestacions de la xarxa de transport de REE per part d’aquests projectes impedint la tramitació d’altres més menuts o de caire social, comunitari, etc.

Com a resultat observem des del 2019 una saturació i bloqueig institucional amb un conflicte intern al Govern de la Generalitat, un neguit social i una gran preocupació en els territoris afectats amb gran incertesa en la resolució dels projectes, en el desenvolupament de les EERR i en el propi futur de les comarques més afectades.

No valdria la pena reprendre allò pendent d’una planificació consensuada des de baix (els pobles) cap a dalt (autonomia), del compliment real de l’ordenació territorial, del compliment dels acords signats… Per la nostra part continuarem demanant-ho, així com la ubicació racional amb una prelació real, més enllà de declaracions i falsos acords, sobre sòls urbans i urbanitzables i propera als llocs de consum, amb un model distribuït que minimitze impactes, amb l’impuls i la priorització, tant en subhastes com en drets de connexió, dels projectes d’autoconsum col·lectiu, de producció cooperativa o social i de les comunitats energètiques, que democratitze l’energia, així com la producció pública i/o sobre infraestructura pública apta, que controle el preu, que siga redistributiva i enfortisca i afavorisca realment la sobirania energètica i la cohesió social.

Han conclòs, des de la Coordinadora per la Ubicació Racional de les Energies Renovables (EERR).