mig cos

I va ser en aquests dies, i perquè va ser incapaç de veure-li la cua, que es va enamorar d’una sirena.
A tot se li va trobar explicació. La principal és que no va mirar al lloc de la cua. També va quedar acceptat que la seva honestedat li feia mirar als ulls i no a les potes dels cavalls, per dir-ho així. Tant donava que fossin salvatges o no, que fossin de tir per arrossegar carros, com rucs, per exemple. Com rucs menjant la seva palla. Com rucs feliços menjant la seva palla.
Es va dir que seria diferent en altres casos. Aportació al coneixement general que va ser molt celebrada. Es va posar el cas que, en comptes de sirenes amb cua de sirena, per fer-ho versemblant, haguessin estat un ramat de bisons en una estamplida en les planes d’Oklahoma. Es van adonar que el comprensible amb la sirena, aquí seria inexplicable. Com podria explicar-se no haver vist les banyes d’una multitud de búfals, excepte en el cas improbable que fossin búfals sense banyes? La mateixa veu va dir que el fet que fos improbable no tanca la porta a que sigui possible. I tots es van posar a imaginar un búfal sense banyes, sense considerar important el fet de ser o no d’Oklahoma. Quina importància pot tenir considerar-ho?, s’havien preguntat. No cap! va dir una veu enfadada com la de la bruixa d’un conte. No cap! Jo el que vull saber és si la sirena també es va enamorar, o, si us plau, expliqueu què va passar. Tots van decidir que aquesta història no tenia cap interès i era millor deixar-ho per un altre dia. Van decidir no explicar que s’havia trobat mig cos d’una dona o d’una sirena. La part de dalt. L’havien tallat de manera poc destra. No van creure necessari explicar-li que aquesta història s’acabava malament.

Deja un comentario