Naira: la ‘peseta’ de Nigèria

El mercat de les divises és igual que el de les cols i les patates. Fa deu anys, per 1 euro et donaven 197 naires. Avui, per 1 euro te’n donen 503,17, més del doble: 2,55 vegades més. Què passa amb això? Què passa a Nigèria? Esteve, un amic meu que importava generadors des del...

El mercat de les divises és igual que el de les cols i les patates.

Fa deu anys, per 1 euro et donaven 197 naires. Avui, per 1 euro te’n donen 503,17, més del doble: 2,55 vegades més.

Què passa amb això? Què passa a Nigèria?

Esteve, un amic meu que importava generadors des del Japó, va haver de deixar-ho. Per què? Si tu importes (el que sigui), pagues en dòlars. I, al vendre en el mercat intern nigerià, vens en naires i et paguen en naires (ja no anem bé) No pot ser d’una altra manera. I, al tornar a comprar, ho fas una altra vegada en dòlars (quin remei). Però, abans, has de canviar les teves naires que has fet venent, per dòlars (fotut), que et costen 2,55 vegades més que quan vas comencar el negoci, i del que t’haurien de costar, si Nigèria anés bé. Sense que en el Japó intervinguin en res. Japó és innocent. Encara que el Japó te’ls vengui al mateix preu, tu a pringar, tu a multiplicar per 2,55. Resultat? El mercat d’Importació és impossible. El meu amic Esteve que estava casat i segueix casat amb una japonesa, amb una filla, ha tancat la terminal del Japó. Ho suposo perquè em va convidar al seu casament amb una nigeriana molt maca. No vaig poder anar al casament i em va convidar un dia a sopar perquè la conegués. L’únic que puc dir és que no parlava japonès. Jo crec que més li val. Ara es dedica al lloguer de cotxes amb xofer que viatgen per tota Nigèria. Cobra en naires i té els costos en naires. Tot funciona. No sé què passarà amb la ‘terminal’ del Japó si la Naira es recupera, ja ho sentirem a dir. Que hauria de fer Nigèria? Produir internament i exportar. Ho fa només amb el cru i un parcial insuficient de producció agrícola. Produeix petroli (cru), l’exporta i cobra en dòlars. Bé!. El que passa és que, com no refina, compra la gasolina fora del país (la importa), i ha de pagar-la (ho hem endevinat) en dòlars. Llàstima! Tan bé que anàvem!. Ara bé, diguem una cosa: Si Espanya no estigués a l’euro, i funcionessim en pessetes (també Catalunya en la situació actual), per cada 100 pessetes ens deixarien olorar un dòlar. Olorar-lo sense tocar-lo.

Vol dir que amb l’euro anem bé? Vol dir que el dia que els alemanys diguin que ja n’estan farts (la mula que estira del carro es plegui de cames), ja hi som tots a apuntar-nos al partit comunista xinès.

Fins ara el canvi de divises es fa al carrer. Majoritàriament ho fan els musulmans, els muslims, que ho fan molt bé, seriosament i donen un bon canvi, el que resulta del mercat lliure, ja que la divisa és un producte com qualsevol altre, com les cols per exemple. No hem de confondre musulmans amb àrabs i islamistes. Potser uns coincideixin amb d’altres, peró són coses diferents. Els àrabs segueixen sent els dels països àrabs. El govern vol ara que canviïn divisa per caixa els bancs. Vol dir que no arreglaran res, que el canvi serà pitjor i, a més, passarà que els bancs es quedaran sense divises freqüentment. És a dir, no podran vendre dòlars, com de tant en tant passa que en un mercat s’esgota un producte, patates per exemple. Dolent per el negoci. Els japonesos i els xinesos aquí també són, pel que fa a aquestes patates, innocents.

Els xinesos cada vegada em cauen més simpàtics, quin mal fan?

L’altra és que, si quan vagis a comprar dòlars (o euros o el que sigui) al banc et demanen explicacions d’on van aquests dòlars i ho volen documentar, com segur faran, doncs problemes per al mercat negre.

El mercat negre abarateix els preus en el mercat. Qui ho diría, no? Si interromps l’entrada de productes en un mercat, a menys quantitat de producte, major preu. Aquí no parlem de moral i aquestes coses. Aquí fem sumes i restes sabent del paisatge de misèria que conec a Nigèria.

Del que no puc parlar és de quin olor fa el dòlar perquè ja no me’n recordo.

Mentrestant, sis mesos de sequera i sis de pluges.

   Joan Llopis Torres

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *