Per què ens hem quedat bona part del País Valencià en la Fase 0?

Anit ens va caure a tots un caldero d’aigua gelada  al cap que el Ministre de Sanitat i Fernando Simón, el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, com dos xiquets de San Ildefonso crescudets, ens va deixar a bona part del territori valencià fora del premi gros de passar a l’anomenada Fase I i quedar-nos com estaven, despagats i indignats i bramant tots per les xarxes.

Com deia pocs minuts després la Consellera de Sanitat, incomprensible eixe suspens quan el propi examinador ens deia que el nostre treball per passar de grau era de Matrícula d’Honor.  La mateixa part de l’administració valenciana, que ha volgut capitalitzar tota la posada en escena, tot el focus mediàtic, havia estat durant els últims dies donant per fet que anàvem tots a passar a la Fase I, que la divisió provincial i provinciana que havia proposat el Ministerio calia canviar-la a les àrees sanitàries i això ens assegurava encara més poder donar un passet més cap a una nova “normalitat” ( sí, deixar-ho en províncies haguera estat encara pitjor, les zones que ha superat la fase 0 per regla general tenen menys població que les que s’han quedat i hagueren arrossegat a la resta, no haguera eixit ningú aplicant els criteris que es pressuposen, però no sabem)

Veníem del ridícul de les actuacions ministerials, de les contradiccions i rectificacions del que entre els ministres es feien; allò que es deia de matí s’havia de rectificar per les vesprades per altres ministres. Veníem  del caos de Madrid, focus de la propagació. Veníem d’anuncis de repartiments injust dels fons dels 16.000 ; calia repartir molt més diners a les comunitats que més havien desmantellat la sanitat pública, les que pitjor estaven, les que eren epicentre de l’epidèmia, especialment  Madrid, i en segon terme Catalunya. Als valencians, maltractats, infrafinançats, no es tocava quasi res més que la “pedrea” ( de diners que també eren nostres) perquè estàvem millor que eixes comunitats, deia el Gobierno.
Mande?, i ara estem com eixes comunitats?.

Mentre ací es contractaven  avions, es gastaven els diners que no tenim (perquè ens fan pagar però no ens tornen el que es pertoca), mentre creàvem tres hospitals de campanya, mentre la gent en la immensa majoria tenia un comportament exemplar, veiem amb estupor el contraexemple de la comunitat de Madrid, fent el ridícul dia sí i dia també. El més greu de tot açó no és que estiguem parlant d’un concurs, és que estem parlant de salvar vides, i de vore com eixim de la pitjor crisi sanitària, social i econòmica que hem vist la majoria en la nostra vida.

El centralisme absurd de sempre ens deia que calia desescalar per províncies, una divisió que no té massa sentit al País Valencià, ¿què tenia a vore Almenara més en comú amb Sorita que no amb Sagunt? ¿Què té que vore el Racó d’Ademús amb la ciutat de València, ¿Qué té a vore Orihuela amb  Benimarfull?  L’abisme poblacional de les dos realitats del País Valencià, entre l’interior i la franja costera, calia tindre-la en compte. No per qüestions sentimentals; hi ha pobles on el seu futur penja d’un fil, despoblats i on les poques activitats econòmiques que el mantenen viu més enllà d’una població envellida.

Al final es va optar per departaments sanitaris; és a dir, les zones que depenent d’un hospital concret, i la desescadala s’havia de calcular d’acord amb la capacitat d’eixe departament d’atendre en la UCI ( la desescalada i l’Estat d’Alarma era això, no era superar la COVID-19, era garantir que el sistema sanitari no es sature, esperant el miracle de la vacuna per al coronavirus). Les dades que donava la Coselleria, o feia entendre, era que estàvem en tots els departaments complint, religiosament, els requisits per superar la Fase I. SI estem complint el requisit, per què no eixim?, si no estem complint, perquè se’ns ha venut la moto? .
I entrar en FASE I no vol dir haver superat la crisi sanitària, estar més curats, era alleugerar un poc el patiment que tot el món està vivint; reprendre certa activitat econòmica de gent que no pot més, certa normalitat perquè anímicament fa falta; que el nostre esforç d’estos dies es notara.

No conec a ningú que haja vist l’informe que ha remés la conselleria al Ministeri, ni si el Ministeri té per escrit els motius per què denega aquest pas per a bona part del País Valencià, vaig a demanar-ho per via parlamentaria, però tinc la sensació de que algú no diu la veritat. Entenc que al Ministre ahir li haguera agradat més que a ningú en el món dir que tot l’Estat directament passava a fase 3 i havíem superat la crisi, però tot el món pot entendre que no, que cal ser cauts i garantir la seguretat de  les persones. Però alguna cosa falla. Ja vaig tindre d’interpel·lar al Ministre de Sanitat en el Senat, i vam coincidir prou; ningú ho està fent malament a propòsit, cap càrrec, encara siga el regidor del poble més menut de l’Estat. No hi ha cap llibre d’instruccions per a lluitar contra aquest crisi.

Falten vore dades, per analitzar què ha passat. Si partim de que allò fet ha estat el més sensat, cal vore quines dades ha enviat la Conselleria a Madrid i com i per què ha justificat Madrid que bona part del PV no isquem de la FASE I mentre si ha eixit territoris amb unes dades infinitament pitjors.

No es tracta de superar etapes per aplegar abans a la meta, com han dit tots els dirigents, es tracta de que la gent puga anar deixant de patir menys d’alló imprescindible, siga d’on siga. El regust de que tornem a ser la moneda de canvi, de quedar “castigats” a pesar de portar-nos bé se’ns ha quedat en el cos. La sensació de quedar en la classe de recuperació per a que la irresponsable Madrid no es quede a soles, també la mantenim, i són sensacions i sentiments, perquè no tenim cap dada oficial per contrastar. Per això, hem demanat ja per via parlamentaria còpia dels informes remesos per totes les CCAA, ( totes, també el PV, perquè tampoc les he pogut vore a cap lloc) per poder valorar-les amb calma. I còpia també dels informes que avalen la decisió del Ministeri, que imagine seran  tècniques i no polítiques; necessite entendre per què quedem relegats en la fase 0, i vull entendre-ho, i espere tindre la justificació que em convença i no quedar ara en cara de bobo ( més de la que tinc en estat normal) .

Durant tot este estat d’Alarma, he intentat sempre tindre un paper constructiu,  no podia ser d’altra manera, hem dedicat a posar en evidència mesures o decisions que calia prendre o modificar, i el temps ens ha acabat donant sempre la raó; la polèmica perruqueries, falta ajuts autònoms, eixida dels xiquets, ajudes a la cultura, moratòria bancaria hipotecaria i no, ajudes al sector primari… podeu mirar la web de Compromís senat i tindreu un bon resum; crítica propositiva, de mesures que després s’han aplicat smpre; calia escoltar la gent que pitjor ho estava passat i posar el focus per ajudar a accelerar eixes mesures. En la interpel·lació al ministre crec que va quedar molt clar i ell ho va agrair: https://www.youtube.com/watch?v=ZKcypHDnCsA&t=297s .

Ara, amb el mateix to, crec que la gent que ens governa ens ha de donar explicacions, són decisions que han causat molt de malestar, on la falta de transparència evident no ajuda gens. La gent, el poble valencià, ha mostrat una maduresa inimaginable, una responsabilitat inqüestionable, ha tingut un comportament exemplar en el 99,9999999999% de la seua població, per això, i el mínim que pot fer tant la Consellera com el Ministre, és donar màxima transparència, què es va enviar a Madrid i per què Madrid ha dit que no a bona part del territori.  O se’ns explica bé, o ens quedarem amb que ens han pres el pèl. .

Carles Mulet

Senador de Compromís

Deja un comentario