Politics i serietat

JuntsXCat és l’única gent clara de l’independentisme. A tots els altres els hi veig un o altre bròquil. I al PSC en les seves polítiques un sembrat de bròquils els hi veig. Un sembrat d’icetas. Un llarc camí per acabar sent no un altra cosa que PSOE. Què se’n ha fet d’aquell PSC? En fi …

També he de dir que veig la política ocupada per poca-soltes que podem traduir perfectament per bròquils o uns carabasses. Uns carnestoltes. Quan segueixen a cegues l’estratègia del partit es converteixen en putxinel·lis incoherents, com ninots obedients. Es converteixen en res. En miserables per no conèixer la misèria que es mereixen. Aquesta Roma torta només paga la lleialtat bavosa, canina i cega. Molts volen donar la nota i treure excel·lent en aquest art. Es converteixen en aquest obrador de miracles, en una màscara còpia de la seva màscara còpia de si mateixos, per convertir-se en uns còmics amb el pitjor dels guions: fer de Ningú. Com més submergits estan en aquesta misèria, més exagerada és la gesticulació. Gestos i foteses. Els imbècils també reben premi. Alguns, tot i que els donin un càrrec, encara que sigui de ministre, segueixen fent de Ningú i bavejant segons l’escalafó servil, disciplinadament. Un altra grotesca comèdia d’embolics és la imbecil·litat dels primers ministres. Els que premien aquest exèrcit de bufons d’aquesta cort de despropòsits. Entre qualssevol i els que encara treballen en totes les gleves, aquesta incomptable tropa de megalòmans potser ocultin alguna vergonya i alguna tristesa, però el seu desvergonyiment i la seva deshonestedat estan a la vista de tot el món. Tot pel poder.

Deja un comentario