Un bon consell

Joan Llopis Torres

A veure si algú que hi entengui em pot ajudar. No econòmicament, però jo l’hi agrairia amb bons desitjos, que ja se sap que els pobres no tenim butxaques.
Resulta que he fet un amic d’aquests sense voler. Bé, està molt bé, es veu que és bona persona. O pot ser que no s’hagi donat el cas o no trobi el moment per explicar-me cap assassinat que hagi comès, cap atracament amb víctimes o res d’això. El que si ha fet és explicar-me gairebé cada vegada que ens trobem que té tres fills advocats a Madrid. Això últim ho remarca perquè es vegi que l’assumpte és seriós i important. I perquè jo vegi que si, ja m’ho ha explicat unes dotze vegades les últimes dues setmanes. Les carreres, els despatxos, els casaments, els fills dels fills que, és clar, repeteix cada vegada «són els meus néts». Quan arriba a aquest punt acostuma a mirar-me per comprovar que no m’hagi despistat. Al comprovar que no, continua. Jo el que faig per entretenir-me és comprovar si hi ha alguna variació, però no hi ha mai ni el més mínim canvi, tot ho explica en el mateix ordre amb les mateixes comes i punts i seguit. Tots amb el mateix nom que tenien l’última vegada, els mateixos costums, els mateixos detalls i «aquell dia que va ploure quan ens vam reunir …» «T’he explicat que fins i tot va venir el meu germà de l’Argentina? Aquí sol fer una altra comprovació de si segueixo el fil. Com jo ja estic preparat, li dic «si, home, el teu germà, el de l’Argentina», i això sembla que el tranquil·litza. O pot ser jo ho faci malament, perquè veig que l’anima, però com sembla que ho hem de repetir tot exactament, jo tampoc canvio res des d’aquell primer dia, i que Déu em perdoni, o si de cas ja m’ho cobrarà juntament amb tot el que li dec.
Demà, quan ens trobem casualment espero que m’ho torni a explicar, no fos cas que se m’oblidi, fins pot ser que ho trobi a faltar. La pregunta que em faig és si estaria justificat, ja que en un relat està bé que hi hagi un assassinat, i atès que de la seva part no en consta cap, que fos jo el que el matés.
He pensat anar-me’n a viure a Nova Zelanda però potser seria una mica exagerat, també demanar-li si no té una versió curta de tot el que m’explica, però trobo que seria de mala educació. Quan arribo a aquest punt, torno a pensar en l’assassinat. És per això que demano si hi ha algú que sàpiga com fer-ho de manera que el meu amic no pateixi, sinó jo seria un mal amic, que ni se n’adoni. Una altra opció seria que jo us el presentés i com vosaltres sou bona gent, us ho pogués explicar a vosaltres. Si no sortís bé, podríeu pensar en anar-vos a viure a Nova Zelanda, podrieu planejar un crim o seguir els consells que em vulgueu donar.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *