La candidata de la formació morada planteja la gratuïtat del transport urbà , bons per a costejar l'atenció de salut mental i bucodental i l'impuls de la rehabilitació dels barris.
Podem Castelló ha presentat aquest divendres a la seua candidata municipal electoral sorgida del seu procès de Primàries, Marisol Barceló, davant els mitjans de comunicació i diferents associacions de la ciutat. La representant morada ha anunciat un ronda de contactes amb entitats, sindicats i moviments socials per a conformar el programa electoral, així com amb altres formacions d’esquerres per a estudiar possibles coalicions. La candidata ha presentat a Podem Castelló com a força “imprescindible” per a atendre els barris i garantir una majoria progressista a l’Ajuntament.
Barceló ha plantejat unes primeres proposades de cara a 2023, destacant una la implantació de manera progressiva de la gratuïtat del transport urbà, la posada en marxa de bons per a costejar serveis sanitaris de salut mental i bucodental en joves i rendes baixes, o la creació d’una empresa pública d’habitatge i serveis urbans que canalitze i accelere les inversions en rehabilitació i les actuacions públiques.
La candidata de Podem Castelló ha estat acompanyada en la presentació per la diputada en el Congrés d’Unides Podem, Marisa Saavedra; la diputada autonòmica, Irene Gómez; i el secretari d’Organització de Podem, Carles Fons. Han assistit representants de diverses entitats de la ciutat com l’Associació de Dones Immigrants Amuinca, l’Associació de Treballadores de la Llar, el sindicat de Comissions Obreres, el col·lectiu LGTBI de Castelló, la plataforma de Iaioflautas, Retallades Zero, la Plataforma de Vida Independent i el Sindicat de Llogaters.
Barceló ha subratllat,
Podem aposta pels barris, per les perifèries, per la classe treballadora i els segments de la societat més precaritzats que necessiten un canvi radical en termes de justícia social i igualtat.
I ha afirmat que la presència en els governs “és decisiva per a dur a terme polítiques transformadores”. Ha destacat les fites aconseguides per Podem-EUPV en l’Acord de Fadrell en Transició Ecològica o Habitatge.
Les primeres propostes traslladades per Barceló de cara a 2023 les ha dividides en cinc blocs: salut pública, mobilitat sostenible, habitatge i desenvolupament urbà, transició ecològica, i economia social, verda i de cures.
En salut pública, la formació habitada proposa la gratuïtat a través de l’Ajuntament de serveis sanitaris que encara no estan coberts pel sistema per a gent i rendes baixes com el bucodental, salut mental o oftalmologia. Es prestaria a través de convenis amb col·legis professionals i finançats amb bons xec.
En mobilitat sostenible, advoca per desenvolupar de manera progressiva la gratuïtat del transport públic urbà, ampliant el pressupost anual, i seguint el deixant del Bo Activa’t, un servei dirigit actualment a persones parades i rendes baixes que en el seu moment va traslladar Castelló en Moviment.
En habitatge i desenvolupament urbà, Podem considera necessària la creació d’una empresa pública d’habitatge i serveis urbans, que tindria l’objectiu d’impulsar el Pla General, l’ordenació de la Marjaleria o el Pla Barris, així com l’ampliació del parc públic en 259 habitatges en 2027 fins a aconseguir un ràtio de 6% d’habitatge públic sobre el total.
En transició ecològica, aposta per desenvolupar un pla municipal d’autoconsum que fomente la instal·lació d’energia fotovoltaica, el desenvolupament de polítiques agroecològiques i continuar amb un estudi de qualitat de l’aire a llarg termini que permeta avaluar les emissions que s’exposen a l’atmosfera.
En economia, en el vessant social i cooperatiu, advoca per ampliar la promoció d’ajudes per a l’economia social i el cooperativisme i incrementar el programa d’ocupació de Jornals de Vila. En economia verda, suport als sectors d’alimentació ecològica, comerç just, energies renovables i rehabilitació sostenible. I en economia de cures, suport a les associacions de treballadores domèstiques i de cures, posada en marxa d’un consell municipal d’Immigració i l’impuls d’una Oficina Municipal de Cures.
