Els Criteris contenen també un apartat per als noms de lloc, toponímia, per a les abreviacions, per a l’ús de les majúscules i minúscules, entre molts altres aspectes de la llengua.
El conseller d’Educació, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, ha presentat hui a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua el primer esborrany dels criteris lingüístics que pretenen aproximar la llengua de l’Administració als ciutadans.
El conseller s’ha reunit hui amb la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó, i altres membres de l’Acadèmia, en un encontre al qual també ha assistit el director general de Política Lingüística de la Conselleria, Ignacio Martínez i el subdirector, Vicent Satorres.
Els nous criteris pretenen aproximar la llengua de l’Administració als parlants de la llengua.
Entenem que una Administració ha de saber buscar les paraules i les fórmules més adequades per a arribar als ciutadans de manera clara, senzilla i directa. Des del Consell apostem per una política lingüística de consens. El valencià és de tots i així han de sentir-lo els ciutadans de la Comunitat Valenciana.
Ha assenyalat Rovira.
El conseller ha insistit en la importància de tindre en compte el context en la comunicació entre l’administració i els ciutadans.
No és el mateix una conversa telefònica que una circular o una publicació en el butlletí oficial.
Ha manifestat.
Així, els criteris opten per usar els demostratius simples:
Formes:
El valencià disposa de dos variants formals dels demostratius: les formes reduïdes (representades en la forma de masculí singular per este i eixe) i les reforçades (aquest i aqueix).
Les formes reforçades tenen una gran tradició literària, però les simples són des de fa segles les úniques formes vives en tot el territori valencià. Tenint en compte esta realitat social, amb l’objectiu de prioritzar la comunicabilitat amb els administrats cal usar sempre les formes reduïdes.
L’obtenció d’este premi es consignarà en l’expedient acadèmic de l’alumne.
Podrà dur a terme totes les activitats que condidere necessàries per a la realització d’eixe fi.
La forma ‘vos’ tant davant com darrere:
Pel que fa al pronom personal feble de segona persona del plural, cal usar sempre en els textos administratius la forma vos, tant davant com darrere del verb.
Vos va donar diners
Heu d’acabar-vos el menjar
M’he alegrat molt de vore-vos
Permetre l’ús de l’article neutre en escrits poc formals i comunicacions orals:
En l’expressió oral espontània, se sol usar la forma ‘lo’ amb una funció substantivadora i abstractiva. Actualment, després d’haver estat proscrit per la normativa gramatical per considerar que era un calc del castellà, l’ús d’este article es considera acceptable amb les funcions indicades. Per tant, en comunicacions administratives de caràcter oral, i també en escrits poc formals, el seu ús pot ser viable. Però, en escrits administratius de caràcter formal, convé recórrer a altres solucions més consolidades en la tradició escrita, com les que s’apunten a continuació:
Convé evitar:
D’acord amb lo que establix l’article 5…
Solució preferible:
D’acord amb el que establix l’article 5…
Convé evitar:
Lo lleig i lo bell són nocions estètiques que varien molt al llarg del temps.
Solució preferible:
La lletjor i la bellesa són nocions estètiques que varien molt al llarg del temps.
Convé evitar:
Per ser lo millor per als fills dels litigants.
Solució preferible:
Per ser la solució més beneficiosa per als fills dels litigants.
La preposició ‘per a’:
La preposició ‘per a‘ es fa servir amb complements que indiquen finalitat o destinació, en contextos com els que s’indiquen a continuació:
T’estaven buscant per a preguntar-te alguna cosa.
L’han contractada per a dirigir la investigació.
He vingut tan prompte com he pogut per a intentar ajudar-te.
Ens han demanat que fem propostes per a superar la crisi de producció en què ens trobem.
Per a apagar el monitor, polse el botó situat en la part inferior dreta.
És un requisit necessari per a optar a la plaça.
Ha oblidat les pastilles per a dormir.
No guanya prou diners per a pagar el lloguer.
Els Criteris contenen també un apartat per als noms de lloc, toponímia, per a les abreviacions, per a l’ús de les majúscules i minúscules, entre molts altres aspectes de la llengua que es vol que siga la de l’Administració en tots els espais, tant en les relacions orals, com en les escrites de caràcter informal, menys formal i més formals.
Una llengua basada en els treballs de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua tenint en compte la part més pròxima a la que s’usa hui en dia en les relacions quotidianes.
A més, durant la reunió s’han tractat altres temes com la necessitat d’establir un marc de cooperació i intercanvi des d’un punt de vista tècnic en aspectes de la llengua que les dos institucions compartixen. En eixe sentit, es considera,
l’AVL té competències en normativa, lexicografia, toponímia i antroponímia i disposa de mitjans tècnics que poden ser útils per al treball de la Conselleria. De fet, els tècnics de la Conselleria treballen amb molta documentació on apareix terminologia que no està fixada encara per la mateixa AVL i s’han de prendre decisions puntuals en el moment en què es necessiten. Esta col·laboració també pot aportar, tant als uns com als altres, solucions per a qüestions que no estiguen fixades encara.
Conclou, el conseller d’Educació, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira.
