Dos mesos després de la darrera actuació, La Ravalera ha tornat a Vilafranca. I, com sempre, no ha defraudat. Amb la seva segona creació d’espectacle de gran format, Antimülleriana, La Ravalera fa una interessant reflexió sobre el fracàs des de la perspectiva femenina en els camps de la maternitat i de la vida professional: com les dones s’enfronten sovint al malencert fruit de les pressions socials.
Tot plegat sense semblar gens ni miqueta un al·legat feminista. Així, parteixen de l’anècdota de ser nominades a un premi Max i no haver-se’l endut per endinsar-se en la història del fracàs i explotar-lo fins al final.
De nou, Laia Porcar i Núria Vizcarro esdevenen actrius i personatges al mateix temps. La Ravalera torna a treballar el tòpic dels personatges i la identitat generant un potent discurs sobre ficció i realitat. D’aquesta manera s’estableix el doble joc i l’espectador s’endinsa en una història on mai sap què és veritat i què és llicència artística. En aquest sentit també exploren la idea de la creació documental en directe,contribuint a fer més versemblant la història, tot explotant idees d’allò més exacerbades. Diàlegs i monòlegs excel·lents que travessen la ironia, la indignació y la burla. Tot sempre amb el regust de l’humor per darrere.
La posada en escena és austera i alhora magnificent. Dues butaques, una càmera sobre un trípode i una rampa que esdevé espai de projecció i de reflexió al mateix temps. Novament la creació audiovisual és el tercer personatge a escena. Tot ben matxembrat amb una forta aposta sonora i d’il·luminació.
Antimülleriana es va estrenar fa poc més d’un mes al Paranimf de la Universitat Jaume I. Vilafranca era la segona actuació post estrena. Al setembre Porcar i Vizcarro van anunciar que prompte tornarien a Vilafranca, tot i que no creiem que seria tan aviat. I és que la sensibilitat de la població vilafranquina envers el teatre és un actiu important per a les companyies que ja ens coneixen. Cal testar com l’obra cau sobre el públic vilafranquí. I va caure bé. Les sensacions van ser bones i el públic va respondre tot i la freda i ventosa vesprada de dissabte.
Al llarg del mes de desembre l’obra es traslladarà a València a la sala Ultramar, on tindran diversos passes. I és que la nominació als Max és el punt de partida d’una reflexió que s’aproxima al terreny filosòfic. Tanmateix, no descartem que Antimülleriana torne a portar a aquestes dues actrius castellonenques al teatre de Valladolid per una nova nominació.
