La maleïda carretera de Cabanes-Orpesa

Intentaré fer un resum, perquè açò donaria per un llibre.

Crec que sobra dir-vos que sempre m’ha apassionat la política, no?. Sempre he pensat que davant les injustícies, les desigualtats, les opcions per intentar canviar les coses i buscar una milloria, la política era un instrument vàlid, i efectiu, no l’únic, però sí un de potent.
Sent menor d’edat (crec) per mesos, ja em vaig posar a militar en un partit polític ( en les seues joventuts però als efectes era el mateix). No me cridava l’atenció la política municipal, veia molt difícil com traslladar les grans idees al dia a dia concret dels xicotets municipis.

Estan estudiant ( no recorde si institut o universitat, és a dir, fora del poble, i la data tant  s’hi val, va començar a aparèixer la polèmica sobre una carretera que es volia fer entre Cabanes i la costa. Recorde que era alcaldessa Maria Teresa Sidro, del PSOE i declaracions seues on s’encarava amb el aleshores tot poderós Francisco Martínez, alcalde de Vall d’Alba, perquè es veia que fer la carretera per l’opció sud per Miravet, era letal per al poble, eixa opció duia com a continuació fer una carretera fins a Vall d’Alba.

Entre els arguments es deia que la carretera no tenia accés directe al poble, que la continuació d’una nova carretera fins Vall d’Alba a més de fer malbé terme de Cabanes era per garantir eixida del municipi de Martínez a Orpesa. Hi havia molt de malestar veïnal,  perquè afectava a moles finques en ple rendiment, i es veia com a més normal l’opció nord, que era fer la carretera per Fontanelles; unia el terme municipal , acurtava la connexió amb la Ribera, no tenia quasi impacte.

L’ajuntament en ple va dir que no volien l’opció sud, PSOE i PP per unanimitat, es van replegar signatures, i totes les entitats del poble van mostrar el rebuig a la carretera per Miravet ( des dels jubilats a el club de Futbol).

En aquell moment, actuant de portaveu d’un partit que havia perdut la seua representació a l’ajuntament, veïns afectats també ens van demanar ens adherirem a l’oposició al vial, i va ser algo obvi i natural.

Les pressions del PP comarcal per l’opció sud van ser grans, i per continuar la pressió, la Diputació en mans del PP va accelerar la política de fets consumats i va fer una carretera entre Vall d’Alba i l’inici de la carretera per l’opció sud ( la carretera actual), amb tantes presses que  el seu disseny ha més que qüestionat, al dur-se per davant en pocs anys alguna que altra vida ( i haver de fer” empastres” com ara afectar a la pròpia Via Augusta que la travessa sense cap mirament i cobrir-la d’abusius clots)

Això va ser tot mesos abans de que començarà a parlar-se en serio de posar un aeroport ben a prop, just en terrenys en part del pare de Francisco Martínez, o de que Carlos Fabra començarà a parlar d’un parc temàtic en la zona, que va dur darrere un projecte d’urbanització de 18 milions de m2.

Tercers, comencen a comprar terrenys entre Cabanes i Orpesa i es veu que l’opció sud del vial podria ser una espècie de columna vertebral d’eixa macro operació,  Carlos Fabra tria un lloc per fer el parc ( junt al Barranc del Negre), i en plena època boja dels PAIS es presenten diverses opcions per urbanitzar bona part del terme, des de la Ferradura fins a l’autopista. Tot tenia sentit si el via pel sud tirara endavant.

És aleshores quan alguns dels que més s’havien mogut en contra del vial per afectar als seus horts, al vendre els horts, perden l’interès en lluitar per l’opció nord. L’ajuntament, es queda en paper passiu i oblida el que havia dit abans. I davant el maletins i la febre de la venda de terrenys, tota la reivindicació recent es gela…. ja poc importa què es deia feia pocs mesos abans, ara l’interés, normal, era poder vendre sòl a quan més el m2 o la fanecà, millor.

Alguns havíem pres consciència, de que fer una carretera nova per Miravet, tenia un impacte grandíssim innecessari, i que la solució continuava sent mantenir l’actual traçat, en condicions, millorant la seguretat i visibilitat i fer una carretera nova entre Cabanes i la Ribera.

Estudis d’universitats advertien que les Valls de Miravet  albergaven i encara ho fan, per un sistema únics de coves, espècies ÚNIQUES en el món, que calia protegir.  La mala fe és tant gran, que al Parc Natural del Desert de les Palmes on està bona part de les Valls de Miravet , el Consell del PP, li lleva el seu perímetre de protecció que impedia fer carreteres com aquesta.

I són entitats ecologistes les que al·leguen al respecte. Mirant  els mapes, es veu com una part del traçat de la nova carretera que es vol fer no sols per l’eliminat perímetre de protecció, sino que entra directament dins del Parc Natural. Es denuncia davant del jutjat i el jutjat ordena la paralització immediata de les obres, com no podia ser d’altra manera.

Allò normal, entestats com estava el PP en tirar endavant , era modificar el traçat per no afectar al Parc, però en contra d’això, es fa cas omís i es continuen les obres, unes obres que podien fer un dany irreparable, i que a nivell econòmic es podríem vore amb una situació absurda com ara haver pagat una carretera que després judicialment no es podria gastar, indemnitzacions, multes, o vés a saber, i tot això, com sempre, pagat per la gent.

Davant aquesta actitud inaudita, de continuar unes obres parades pel jutjats, amb tota impunitat ( que si l’empresa, que si la conselleria…), un grup d’ecologistes s’encadenen a les màquines, per aturar les obres fins que quede clar si es poden fer o no. Acudisc un d’aquells dies i me demanen aparèixer en una de les fotos i crec que toca, per coherència, mostrat que continuen pensant el mateix que fa uns mesos, que la carretera ha de ser per Fontanelles i la de Cabanes—Orpesa ha d’arreglar-se en condicions, però no fer-ne una nova destrossant el parc si aquesta és il·legal.

A partir d’aquella foto, he rebut insults, desqualificacions i amenaces de tot tipus, era conscient que això podia suposar un abans i un després, i eixe “ sanbenito” m’ha acompanyat durant els 16 anys que he estat de regidor de Cabanes, com una espècie de traïció als interessos del poble… costa un poc d’entendre. La carretera, encara me retrauen ara que s’ha tallat al trànsit i està en plena polèmica, es va parar poc més perquè un dia vaig anar a “encadenar-me” a una retroexcavadora.

Cert és que la mobilització de veïns de Miravet ( sí, gent que viu, estima i paga els seus impostos des de fa molt en eixa part del terme) i activistes i ecologistes, van continuar parant les obres ( més simbòlicament que físicament) durant aquells dies de desconcert, però van ser els jutjats qui va paralitzar les obres ( no hi havia tant gent com per poder parar les obres, prova d’aixó és que des de la N340 fins l’entra de Miravet es van poder fer sense problemes, amb desallotjaments policials i tot; no es va fer perquè legalment no es podia, per fer les coses malament).

Després de la paralització d’eixes obres, es va obrir el tram est ara en funcionament, i esperàvem una reconsideració; o connectar eixe tram fet amb la carretera de la Ribera pel pla de Climent, o que es presentara un nou traçat per Miravet sense afectar els límits del Parc, o que es descartar i s’optara per Fontanelles, res d’aixó va passar. Amb el PAI aprovat i adjudicat, i la carretera de l’aeroport a Torreblanca, que li donen a la connexió de Cabanes amb la costa.

Des d’aquell moment, via esmenes als pressupostos autonòmics,  cada any, cada any, sense deixar-ne ni un ( i el PP votant en contra de solucionar-ho) , amb mocions a l’ajuntament, directament a la Diputació, per activa i per passiva, s’ha demanat arreglar el tram que s’ha quedat en mig del no-res, no estava en condicions després del tram est. I mai, mai hem deixat de demanar una nova carretera per la Ribera.

Però la “taca en l’expedient” ha estat el recurs fàcil, la carretera no s’ha fet perquè jo, en primera persona, no he volgut, pels meus superpoders es veu.

Mai he fet allò que crec que no he de fer i mai he deixat de fer allò que creia que calia fer, segurament amb molts errors,  falta de paciència,  brusquedat, segurament haguera pogut moderar les formes i buscar-me menys antipaties o enemistats, però sols tinc una cara. Aquests dies, quan després de dècades s’ha hagut de tancar la carretera pel seu mal estat i falta de manteniment ( hi havia qui deia que això a nivell municipal era matèria pròpia, i havíem d’estar quiets i callats i esperar la seua acció, ahi ho tens)  han tornat a eixir els insults i desqualificacions cap a la mateixa persona.

En aquest tema, i en tots, continue estant i pensant el mateix.  Eixe vial nou era una excusa, el gos mort, no mossega…

Carles Mulet 
senador de Compromis 
regidor de l’ajuntament de Cabanes des de 2003 fins juny de 2019