Vilanova d’Alcolea desenterra el seu passat romà

Al llarg dels mesos d’octubre i novembre de 2021 s’han realitzat una sèrie d’actuacions arqueològiques al jaciment de l’Hostalot aprofitant la concessió de subvencions destinades a actuacions de conservació i protecció dels béns immobles del patrimoni cultural que la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana ha convocat aquest any 2021.

El jaciment arqueològic de l’Hostalot es troba ubicat al terme municipal de Vilanova d’Alcolea (Castelló), a poc més de 260 m sobre el nivell del mar. Es tracta d’un espai ocupat en època romana i també en l’edat moderna. De fet rep el topònim de l’antic hostal construït al segle XVI sobre les restes romanes a l’encreuament del Camí Real amb el que pujava fins a Vilanova d’Alcolea.

La localització de l’Hostalot a la vora de la Via Augusta, la seua cronologia i la funcionalitat proposada pels diferents autors que han centrat l’atenció en el jaciment són arguments utilitzats per a proposar que a l’Hostalot s’ubicava una mansió de la Via Augusta que apareix amb el nom d’Ildvm als itineraris. Una mansió és un lloc de parada estatal que forma part del servei de postes oficials de l’imperi romà per al descans de funcionaris i viatgers que també incorporava el servei de canvi de cavalls per tal de mantenir un servei postal eficient.

Aquesta degué ser construïda al mateix temps que la Via Augusta, entre els anys 15 i 7 a.C. La identificació de l’Hostalot amb la posta Ildvm es reforça amb el suport de la troballa del que fins ara és el mil·liari millor conservat al territori valencià. Els mil·liaris eren columnes de pedra d’una sola peça que informaven de les distàncies mitjançant un camp epigràfic. Aquest en concret data dels anys 213-214 i està dedicat a l’emperador Caracal·la. En l’actualitat pot visitar-se a l’Ajuntament de la població.

Les excavacions arqueològiques han confirmat les importants reformes d’aquest edifici al segle XVI, així com la presència de materials arqueològics dels segles IV i V que pareixen indicar una pervivència d’aquest espai fins a l’època tardo antiga. La majoria de les troballes arqueològiques queden relacionades amb elements de construcció, encara que destaquen les restes numismàtiques que han quedat incorporat a l’estudi general realitzat sobre el jaciment i terme municipal, així com fragments ceràmics relacionats amb la de conducció de calor entre les parets que solen ser típiques d’espais de banys, el que ha provocat que els investigadors plantegen noves propostes que deuran ser resoltes en futures investigacions.

És una actuació emmarcada dintre d’un projecte més ambiciós que la corporació municipal va iniciar l’any 2018 i en la que s’han cobert bona part dels objectius inicials com eren l’adquisició dels terrenys on es troba ubicat el jaciment, l’estudi dels materials procedents d’excavacions anteriors, la retirada dels elements arquitectònics impropis d’època contemporània, la valoració de les estructures visibles i la realització d’actuacions d’investigació.

A més l’equip de govern ha sol·licitat la declaració com a Bé d’Interés Cultural de l’espai arqueològic, procés que en aquests moments està en exposició pública i ha adquirit un espai al nucli urbà per tal de convertir-lo en un centre expositiu on en el futur es puga interpretar de forma més ampla el conjunt d’elements relacionats amb la Via Augusta.

Actualment el monument és visitable i està obert a tota aquella persona interessada en el patrimoni de la província de Castelló, amb panells explicatius en castellà i en valencià. A més de contemplar les restes ara visibles identificades com a part de la posta Ildvm, també es pot visitar un tram de la Via Augusta a Benlloc, així com l’Arc de Cabanes que, tot junt, ofereixen un conjunt de restes relacionades amb el pas d’aquesta important calçada per la Plana de l’Arc i permeten contemplar de primera mà restes constructives de l’herència rebuda dels romans al nostre territori.